Hem anat a Sant Magí, guai!

A principis d’octubre, els alumnes de l’escola La Fassina de Sant Joan de Mediona, vam fer una fantàstica excursió a Sant Magí de la Brufaganya!

.

L’autocar ens va deixar a l’esplanada davant el Santuari on ens va rebre un dels membres de l’Associació d’Amics de Sant Magí. Ens va facilitar la possibilitat d’utilitzar les instal·lacions i serveis i ens va fer una breu explicació de l’entorn.

Seguidament, vam esmorzar i vam iniciar l’activitat de Padrins i Fillols, tot aprofitant la plaça que hi ha per poder-hi fer una bona rotllana. Després del joc de coneixença vam entrar a visitar el Santuari i una de les mestres ens va explicar la llegenda de Sant Magí. Totes i tots vam escoltar amb moltíssima atenció!

“Sant Magí va ser un ermità.

Va néixer a Tarragona fa uns 1900 anys i va decidir anar a viure a una cova de la Brufaganya durant 30 anys, dedicant-se a resar, a la contemplació i a conèixer arts curatives.

En arribar el prefecte romà a Tarragona, va començar la persecució dels cristians. Aquest, anomenat Dacià, veient que les prèdiques i miracles de Magí convertien molta gent al cristianisme, el féu anar a buscar amb l’objectiu de fer-li renunciar de la seva religió; però Sant magí s’hi va negar i el van fer empresonar.

La llegenda diu que passat un temps, la filla de Dacià estava molt malalta i no hi havia ningú que la pogués curar. Llavors Dacià va recordar que tenia a St Magí empresonat i que feia miracles i curava a la gent. Va manar que el traguessin de la presó i que provés de curar a la seva filla.

Sant Magí va aconseguir guarir la noia i aquesta va demanar al seu pare que el deixés en llibertat. Però Dacià el va tornar a tancar a la presó.

La llegenda diu que un dia van aparèixer uns àngels a la cel·la de St Magí, que obriren les portes i trencaren les cadenes que li havien posat. Magí, quan es veié lliure, s’escapà de Tarragona, i sortí pel portal de la muralla anomenat del “Carro”, i tornà a la seva cova.

Els romans en saber que havia fugit, van sortir a buscar-lo amb l’ordre que allà on el trobessin, el matessin. Va resultar que tots aquells guàrdies que sortien pel portal on St Magí havia passat, es tornaven cecs o es morien.

Però alguns van passar per altres portals i van poder arribar a la cova de la Brufaganya on vivia St Magí. El van tractar molt malament i el van treure de les coves arrossegant-lo.

Els soldats es van cansar tant d’apallissar-lo que li van demanar a St Magí que els donés aigua i a canvi el deixarien escapar. St Magí, com que era tan bona persona, els va perdonar pel mal que li havien fet i va picar tres cops a terra amb el seu bastó i en va fer sortir tres fonts d’aigua dolça.

Els perseguidors es feren passar la set i van quedar adormits. St Magí se’n va tornar altra vegada cap a la cova a continuar les seves oracions.

Quan els guàrdies es van despertar, veient que St Magí havia marxat, van tornar a la cova i el van matar.

És en aquest lloc on es va construir aquest santuari en memòria de St Magí.

I recordant que aquella aigua era tan bona, tothom anava a beure en aquella font, però van trobar que s’havia tornat desagradable i inútil per a cuinar i netejar.

Diu la dita “ni cou ni mol”.

Però tothom creu que conserva les qualitats per curar, i que qui en beu o es banya en ella, li cura els mals, si en fer-ho, invoca al màtir de la Brufaganya.”

La llegenda ens va deixar a tots ben encuriosits i amb moltes ganes de saber-ne més coses. Un cop a l’escola vam investigar més i vam recollir-ne aquestes tradicions:

• Diuen que el dia de Sant Magí, 19 d’agost, cal banyar-se els peus a les fonts set vegades, i que cal endur-se una mica d’aigua a casa.
• L’aigua de St Magí només és bona per curar, no serveix per cuinar. Diu la dita “ni cou ni mol”. Van posar un molí per aprofitar l’aigua de les fonts i no va funcionar mai bé.
• Durant segles, poblacions com  Tarragona, Santa Coloma de Queralt, Cervera o Igualada han anat a buscar aigua de les fonts de Sant Magí de Brufaganya, per fer-la entrar després de manera solemne al seu municipi i repartir-la entre els veïns.

Tarragona per exemple, venen a buscar bótes d’aigua en carros. El seguici popular, format per gegants, nans, grallers i, antigament, també per la Guàrdia Urbana muntada a cavall, rep els carruatges i els condueix fins a la plaça de la Font, on l’aigua és beneïda i portada al carrer del Portal del Carro.

• Es diu que quan a Santa Coloma hi havia temps de sequeres, es feia una processó molt solemne amb 16 sacerdots, 16 escolanets, tot el seguici i el poble, caminant, fins a St Magí per demanar que fes ploure.

Un sacerdot era l’encarregat de portar l’estàtua de St Magí i al llarg del camí li anava parlant i convencent que els ajudés, que els donés aigua,…

Sembla ser que al cap de tres dies sempre plovia.

Després de la visita al Santuari i l’explicació de la llegenda, vam anar tot caminant fins a la Capella de les Fonts. L’esplanada és enorme i ens va permetre fer una gimcana sobre la tardor.

..Cap a les dues ja teníem molta gana i vam dinar tots junts al costat de les fonts. Un cop dinats, vam poder escollir entre joc lliure (vam fer cabanyes amb les cordes i teles que ens vam emportar de l’escola i aprofitant la quantitat d’arbres que hi ha) o bé anar a visitar el pi de la Fou.

A les quatre ja ens va venir a recollir l’autocar de tornada.

Recordem un dia de convivència fantàstic en un indret inoblidable.

Repetirem segur!

Alumnes de La Fassina