L’any 1524 Estefania de Cervelló i de Centelles (1421?-1491?)viuda de Berenguer Arnau de Castro i de Pinós abans dit de Cervelló, junt amb el seu fill Berenguer Arnau de Castro i de Pinós(1411?-1522), organitzà una germandat sota el patronatge de Sant Magí, Que més tard es reconverteix en confraría .(Doc digitalitzat a AHAT)
El mateix any fundà un benefici i el dotà amb “ terres, honors i possessions contigues a la dita capella, tant les cultivades com les ermes fins a la Font de Sant Magí…les quals afronten per orient , so es, vers lo lloc de Brufaganyes ab lo camí de Santa Coloma… a migdia amb lo torrent que surt de dita font , a ponent ab la punta o extrem de la muntanya envers lo camí de Valdeperes a mà dreta del torrent, a tramontana amb la muntanya on hi ha la cova en que feia penitencia Sant Magí ” (1)
.El més interessant d’aquesta part del document és que estableix els límits de la dotació de terres i ens permet avui, ubicar-les en el terreny.
El beneficiat haurà de donar vint sous barcelonesos al rector de la parroquial de Sant Jaume de Rocamora ” dins la qual parroquia està situada la capella...” També en el mateix document els fundadors es reserven el dret de patronat per tota la seva vida i la dels seus descendents i designen com a beneficiari Miquel de Cervelló . Es firma a la casa del Pujol de la Llacuna el dia 31 de maig de l’any de la Nativitat del Senyor 1524.
Aquest santuari aviat tingué fama, i els patrons, els barons de la Llacuna, el donaren als religiosos dominicans, els quals el regentaren des del 1603 fins al 1835.
(1) SEGURA J. “Història del Santuari de Sant Magí”. Sta.Coloma de Queralt. 1991