Molts Magins a Sant Magí

Diumenge Sant Magí estava molt concorregut. Homes que es diuen Magí amb les seves famlies van venir a la” Trobada dels Magins”. Aquesta jornada tan especial estava dedicada a tots els qui porten el nom de Magí, a les seves famílies, amistats i a totes aquelles persones vinculades a Sant Magí i la Brufaganya.

Cap al migdia els cotxes arribaven al Santuari ,  famílies i grups caminaven per la plaça saludant-se tot esperant el repic de campanes que els petits Magins portarien a terme. La Magina, la campana de Sant Magí des del campanar i en mans dels menuts repicava contenta.

Tothom a punt per a la missa dels Magins Mossen Antoni va fer al·lusió a la trobada dels Magins, referència al Sant i al lloc de la Brufaganya. Acabada la missa va tenir lloc la cerimònia de recuperació i retorn de la talla de S. Magí al Santuari.

Aquesta talla, formava part d’un grup escultòric situat a la cova, on segons la tradició va viure l’eremita Magí.

La talla de S. Magí va estar situada durant més de docents anys a la cova de S. Magí, un dels llocs més emblemàtics de la Brufaganya. Des de principis del segle XVI, la cova acollia una representació de la vida eremítica del Sant, amb una imatge de mida real en actitud d’oració, mentre un àngel li oferia aliments.

El juliol de 1936 el santuari va ser destruït i la talla va quedar greument malmesa sense cap ni mans. L’any 1961 les seves restes van ser trobades entre la runa de l’antic convent i traslladades al cambril del santuari.

L’Ajuntament de Pontils va promoure la recuperació i restauració que va ser realitzada pel centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Ara ha retornat al santuari com a testimoni de la secular devoció a S. Magí.

La festa va continuar amb el dinar. La trobada al voltant de les taules va fer  renéixer la coneixença i el bon ambient entre tots els participants. Fideuada, fruita i un tros del gaiato de S. Magí, dolç elaborat amb pasta de full i crema que te la forma de gaiato o bastó. Aquesta eina sempre acompanyava al sant. S segons la llegenda, la va usar per picar a terra i fer brollar les Fonts. Aquestes fonts encara avui brollen sense parar i son objecte de visites al llarg de l’any. L’agost és el moment més concorregut quan els portants de l’aigua de Tarragona i els voluntaris que venen de Cervera, Igualada, la Llacuna, Tàrrega, Guissona… arribem amb els seus vehicles per recollir l’aigua de S. Magí i portar-la als seus pobles i ciutats.

Després de dinar, per estirar les cames, molts van fer l’itinerari dels santuari fins a les fonts amb unes breus explicacions sobre els elements arquitectònics i botànics que es troben en el trajecte.

I a mitja tarda després d’un dia agradable la gent s’acomiadava dels amics, dels vells coneguts i s’emplaçava a la Trobada de Magins de l’any vinent.

Que tots ens hi puguem tornar a trobar!!!