D’on venien els monjos de Sant Magí?
Tenim documentació molt àmplia sobre els moments en que Estefania de Castro i la seva família, barons de la Llacuna, cedeixen el santuari de Sant Magí als dominics de Barcelona per instal·lar-hi una comunitat de monjos de l’orde. Però és interessant saber l’origen de la casa mare d’on venien aquests religiosos. Això és el que fa, des d’una perspectiva arqueològica, l’estudi “Santa Caterina de Barcelona: assaig d’ocupació i evolució”
Els seus autors: Jordi Arguelo i Mas, Josefa Huertas i Arroyo i Ferran Puig i Verdaguer estudien l’evolució de l’ocupació de l’espai on en el segle XVI es produeix el pacte amb els barons de La Llacuna, fruit del qual venen a Sant Magí els primers monjos dominics. Aquesta ocupació documentada en el que respecta als dominics, abasta des del segle XIII al XIX.
En l’època del primer cenobi al segle XII hi havia l’església d’una sola nau amb absis semicircular lleugerament ultrapassat i feia unes mides interiors de 21 metres de llargada per 8 d’amplada.
Al segle XVI , moment en que els tres dominics designats pel Pare Provincial, Fra Domingo Lledó, sacerdot i predicador, fill d’hàbit del convent de Lleida i natural de Manresa, fra Thomàs Palau, sacerdot i predicador i fill de Perpinyà i el germà fra Ciprià Murtra, fill de Barcelona, tots tres assignats a Santa Caterina de Barcelona, arriben a Sant Magí de la Brufaganya, el convent de Santa Caterina era molt important tal i com es pot veure en el refectori que ens presenta aquesta fotografia.
A mitjan segle XIX el convent i les seves dependències queden reflectides en el plànol de C.Barraquer (1906)
Font: Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona. ISSN 1699-793X, Nº. 1, 2005, págs. 11-43