Cent misses en sufragi de l’ànima de Magí Sivillà

Molt recentment (desembre de 2019), la Generalitat de Catalunya ha publicat una crònica de la Guerra dels Segadors escrita per Magí Sivillà, en una edició a cura de Guillem Carreras Albareda, historiador de Santa Coloma de Queralt (1)

Magí Sivillà i Magoles va néixer a Santa Coloma de Queralt el 26 d’octubre de 1597, va ser ordenat sacerdot i va formar part de la comunitat de preveres de Santa Coloma durant molts anys. No es pot pas descartar, ans el contrari, que en Magí Sivillà, sent com era capellà, portant el nom de Magí i vivint una part important de la seva vida a Santa Coloma, en un moment o altre visités el santuari de la Brufaganya, en aquells anys administrat ja pels frares dominics, tot i que aquest fet no està documentat.

Magí Sivillà tenia relació molt estreta amb Dalmau III de Queralt i  també amb Josep de Margarit i de Biure, nomenat Governador de Catalunya per Lluís XIII, rei de França. Sivillà es va traslladar a França ja a principi de la Guerra dels Segadors com a preceptor dels fills de Josep de Margarit. Cap a 1645 començà a escriure l’extensa crònica que ara s’ha publicat. Morí a finals de 1656 o principis de 1657.

En un moment indeterminat després de la mort de Sivillà, Josep de Margarit i de Biure va demanar al prior de Sant Magí que fes dir cent misses en sufragi de l’ànima del seu amic. El cas és que l’encàrrec de les misses mai va ser pagat pel Margarit, i el prior Domingo Suró (prior de 1659 a 1662) va fer tots els possibles per aconseguir de cobrar aquest deute i algun altre que el mateix Margarit tenia amb el santuari. Amb aquesta intenció va escriure al bisbe d’Elna Vicenç de Margarit, germà del governador, que se’l va treure bonament del damunt. El prior va escriure llavors al marit de la germana de Magí Sivillà que vivia a Tàrrega per si hi podien fer res. Van contestar al prior que si les misses les havia encarregat en Margarit que les pagués ell “que cosas de major consideració deuen á son germá, y que prou cosas ne tenen; y axí si dit Sr. Don Joseph doná eix ordre, es cavaller, que o paga: no dic mes”  (2)

Tot plegat és una simple anècdota, però serveix per explicar la importància que anava adquirint el santuari dintre dels àmbits religiosos i de la devoció popular ja a mitjan segle XVII.

(1) Sivillà, Magí – Carreras, Guillem (ed.), Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellon y Cerdaña. Crònica de la Guerra dels Segadors, Barcelona, Centre d’Història Contemporània de Catalunya, 2019.

(2) Segura i Valls, J., Història del santuari de Sant Magí, Santa Coloma de Queralt, Associació Cultural Baixa Segarra, 1994, pp. 134-135.