Quan s’esmenta Sant Magí de la Brufaganya es parla de llegendes i tradició . També cal remarcar que, des de molt antic, es troben apunts documentals, com el que es referència.
A inicis del s. XIII (1204) apareix esmenat documentalment el lloc de Sant Magí de la Brufaganya . La donació de casa i terres de la Brufaganya que Guerau de Montagut i la seva muller Punceta fan a l’ordre dels Hospitalers, ens permet fer una aproximació al lloc i els seus límits.
“Les cases de templers i hospitalers a Catalunya . Aplec de noves i documents històrics “ Joaquim Miret Sans.
Aquesta publicació el 1910 representa l’obra cabdal, més extensa i més important, de l’autor sobre ordes religiosomilitars. El valor d’aquesta obra rau en l’aportació dels documents que recull transcrits al text o bé a les notes a peu de pàgina, que li donen el caràcter de modernitat. Els documents que serveixen de base procedeixen principalment de l’Arxiu del Gran Priorat de Catalunya de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, l’Arxiu Reial de Barcelona, el de la castellana d’Amposta, conservat a l’Archlvo Histórico Nacional de Madrid.
A la pàg 355 de l’obra de J.M.Sans, el text ens permet veure els límits de la donació i ubicar el rocha magini que surt esmentat en diferents publicacions. La paraula Brufaganya apareix clarament en aquest document de 1204. Exhaurida i quasi perduda aquesta obra, el Dr.Josep Maria Sans Travè la reedita i actualitza ampliant les informacions sobre el tema.