Voluntaris a Sant Magí

Impressions d'un intens dissabte de treball voluntari

Avui, dissabte 13 d’abril, dia de treball a Sant Magí. Aquests dissabtes els que anem a treballar som voluntaris de l’Associació d’Amics de Sant Magí. Hi ha treball, però també hi ha esmorzar: bon rotllo sempre.

El contenidor carregat fins al capdamunt

Quan ens cal fer alguna cosa important, que ens fa pensar que no ho podrem assumir, sempre confiem que Sant Magí faci algun dels seus miracles, que encara que ningú s’ho cregui, en fa algun.

Avui, quan hem arribat a Sant Magí, a la que anomenem com a “Casa de l’Ermità”, hi havia el terra ple de més d’un pam de runa. I és que, uns altres voluntaris el dimecres passat havien tirat a terra el trespol del pis de dalt, i havia caigut tot. Havíem de treure aquella runa amb pales, posar-la en carretons i pujar per una fusta el carretó ple, i tirar la runa al container que teníem fora. Quan hem arribat, el container estava buit, quan hem marxat, el container estava ple, i la sala on hi havia la runa estava tota neta. El que vol dir que tots els que érem avui allà, que per sort érem uns quants, hem tret tota la runa. I, la veritat, déu-n’hi-do! Ni nosaltres ens ho podíem creure!

I una cosa ens hem adonat: quan hi ha una colla treballant, la feina es fa de pressa i s’acaba fent tota. I un anima a l’altre, i el ritme es va accelerant, i com que veus que allà avança, doncs va, que ja acabem!

I sí, hem acabat, i aquest vespre notarem  l’esforç, sobretot els que no hi estem gens acostumats a aquest tipus de feina, que la veritat, jo crec que érem tots els que érem allà.

Els voluntaris del dimecres dia 10 d’abril van fer la primera feina

Alguns però notaran molt més tot l’esforç del matí que altres, sobretot el que pujava el carretó fins dalt del container i abocava la runa. Segurament el que ho feia és el que deu estar més acostumat al treball dur, encara que ara diuen que els pagesos no en fan gaire de treball dur. Doncs potser aquest vespre, el Joan no podrà anar a cantar!

Amb el container ple fins dalt i la sala neta de runa, hem, pogut seure al pedrís, i descansar una mica mentre s’explicaven vivències personals molt interessants de sentir.

A Sant Magí sempre t’hi trobes bé, hi havia silenci, molta tranquil·litat, molt de sol, amb els lliris d’aigua que ja han florit, també els boixacs, les roses de Sant Magí que ja surten, i el passat d’aquelles pedres que ens embolcallava a tots els que érem avui allà.

Montserrat Rumbau

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no serà publicada.