Trobada de “Domingos” a Sant Magí
La Brufaganya acull més de 80 persones de les diferents branques de la família Domingo
Durant els primers anys del segle XVIII, una família procedent de Santa Maria de Mediona (avui Sant Joan de Mediona) va venir a instal·lar-se a les proximitats de Sant Magí. Es tractava d’en Pau Domingo i Puigdengoles, la seva esposa Marianna Riba i tots els seus fills.
En Pau va instal·lar-se a la masia de Cal Panxeta, a un pas de la masia de Cal Bosquet, en els vessants del bosc del Pany. Tot i raure en el terme del castell de Queralt i posteriorment del municipi de Bellprat, per proximitat tenien dret a batejar-se, casar-se i ser enterrats a Sant Magí.
La família va estendre’s i va viure per la zona fins a la meitat del segle XIX. Aleshores, l’un darrere l’altre els Domingo van abandonar la zona de Sant Magí i van anar a viure gairebé tots a Igualada. Posteriorment diverses branques han anat a Manresa, Berga, Olot, Andorra, Santa Coloma de Queralt, Barcelona, Tarragona, Guissona, Tàrrega, Valls, Sant Sadurní d’Anoia, Girona, Mataró, Granollers, Menorca, Besiers o Lió entre altres.
Molts i molts anys després, el 30 d’octubre de 2022, un centenar de descendents directes d’aquells Domingo s’han retrobat a Sant Magí. El primer que van fer uns quants va ser anar caminant pel collet dels Apòstols fins a Cal Panxeta, avui les venerables ruïnes del casal on vivien els nostres avantpassats. Posteriorment, en Josep Domingo i Martí va presentar el seu arbre genealògic que, arrencant de la ratlla de l’any 1600 amb alguna ramificació anterior, arriba fins a l’actualitat i inclou fins a cinc-cents descendents dels originals Domingo.
Acabada la presentació, tothom s’acostà al monumental arbre (de divuit metres d’extensió i vint generacions) a buscar-se. Allà hi havia antics companys d’escola que descobrien ara que també eren cosins, joves que es buscaven ansiosament entre la munió de noms i dates, vells que creien pertànyer a una reduïda família i descobrien ara que aquesta família era realment immensa.
L’arbre sencer està repartit en set fulls: el full comú dels avantpassats (de 1500 fins a 1850) i sis fulls amb totes les branques derivades. Tot aquell que va voler va poder endur-se una o diverses fulles cap a casa.
L’autor de l’estudi va acabar la seva exposició demanant la col·laboració de tots els assistents: per a mantenir l’arbre en constant renovació; per a localitzar alguna de les branques que hores d’ara segueixen desaparegudes; i, sobretot, per a convertir un enorme arbre que conté els noms i les dates de moltes persones en un llibre que doni relleu a a questes vides, que expliqui qui eren, com vivien, què sentien. I per fer-ho, és indispensable que tots els interessats aportin velles fotografies i informacions de tot tipus sobre els pares, els avis i els besavis.
La jornada va acabar amb un dinar de germanor a la plaça davant mateix del santuari.
Moltes gràcies a tots els que van venir i molt especialment a l’Associació d’Amics de Sant Magí de la Brufaganya per la seva acollida.