L’enigmàtic nom de la Brufaganya
Ha aparegut el volum tercer de la monumental i molt esperada obra del filoleg Joan Coromines, I’Onomasticon Cataloniae, on aquest autor dona una hipòtesi sobre l’etimologia del nom Brufaganya.
Aquests serien els mots clau: bufar i grana, sota la forma combinada antiga bufagranyes.
“En resum, la cosa va així: la documentació antiga, des dels segles XI i XII fins ben bé el XVI (ja no tan antiga, doncs), demostra que el nom originari duia la -r- en una altra posició (Bufagranyes, Bufagranya), i que entremig existí encara una variant Bufraganya, intermedia entre aquella forma i l’actual Brufaganya. És a dir, que la -r- en qüestió al llarg deis segles ha anat retrocedint de la tercera a la segona i finalment a la primera sfl.laba del mot (i a més a més aquest, inicialment plural, ha esdevingut singular). Això podria semblar un detall ridícul, pero no ha és gens per tal d’esbrinar la veritable etimología del nom, ja que no solament serveix per acabar de descartar qualsevol relació amb la -ganya basca o aràbiga, sinó que obre les portes a tata una altra interpretació, teta ara simplement a partir de dos mots catalans: un normalíssim bufa (del verb bufar, sí) i un avui més desconegut granya, variant antiga de grana, “llavor vegetal”, i dones parent del molt més habitual gra, en sentit especialment cerealístic…”