La gran sequera

Si algun dubte hi havia de que estem davant d’un episodi de sequera gairebé sense precedents només hi faltava aquest fet que ho corrobora: les Fonts de Sant Magí s’han estroncat totalment, no hi raja ni una gota d’aigua. Passejar pel paratge de les fonts i no poder escoltar a la vegada el so de l’aigua que raja ens entristeix, però és una realitat que hem d’assumir de cara a estalviar un bé tan preuat com aquest.

Que sapiguem, ningú viu recorda una situació similar. És cert que documents antics que podeu consultar en el “Llibre da la fundació del convent de Sant Magí”  ens expliquen que el mes de juny de 1661 van deixar de rajar les fonts, situació que es va repetir un parell de vegades durant la mateixa dècada. És conegut també, especialment pel que ens explica mossèn Joan Segura en la seva “Història de Sant Magí”, que periòdicament s’organitzaven processons de “rogatives” per implorar l’aigua del cel en temps de sequera des diversos indrets, especialment des de Santa Coloma de Queralt.

Però no hi ha cap dubte que el fet de que deixin de rajar les fonts és un fet destacable del que val la pena deixar-ne constància. Segurament caldria fer un estudi aprofundit dels períodes de sequera i de la seva influència negativa en tots els àmbits socials i econòmics.

Només desitgem que s’acabi aviat aquest període de sequera i ben aviat puguem gaudir dels quadre brolladors d’aigua que sempre hem vist a la Brufaganya.