I, encara no ragen…!

És un fet que la sequera s’esten per tot arreu. Tothom en parla. Els cultius són notícia tant als sembrats del món rural com a la clientela dels prestatges als súpers de les grans ciutats.

Però cada vegada que anem a les Fonts de Sant Magí, s’encongeix el cor. Aquest indret tan estimat resta callat i sec.

El soroll de l’aigua en sortir pels brolladors, ara és inexistent. Què passarà?.

Fa uns dies, voluntaris de Sant Magí van mirar com estava el pou artesià que dona aigua a les fonts i ens diuen: “Avui hem mirat els nivells d’aigua de la sortida de la Font de Sant Magí. Està just per sota del nivell de brollar. En treure aigua amb la bomba s’estabilitza 10 cm. per sota del nivell de repòs amb un cabal de bombeig d’uns 4500 litres, hora. Esperem que aviat recuperi el nivell i brolli com sempre…”

Nosaltres també demanem a Sant Magí que faci ploure com ho ha fet, segons diu la tradició, en altres ocasions. Ja ens agradaria poder-li dir: Mira que et tirarem a l’aigua i no et traurem fins que plogui, però Ell ens podria contestar: quina aigua? si no en queda… l’heu malbaratada! I potser tindria raó.