Gent de Sant Magí: de mestre d’orgues a ermità

El Santuari de Sant Magí de la Brufaganya i el seu entorn ha vist passar a molta gent: pelegrins, pagesos de les masies, frares, autoritats… Sempre se’n parla com a col·lectiu, en aquest text es vol descriure una persona i un fet concret.

Orgue de Verdú (1604) contemporani del de  Sta. Caterina de BCNEl pare Jordi de Mendoza, dominic portuguès de setanta cinc any i mestre d’orgues, arranja i fa vida ermitana a l’ermita del Roser prop del santuari de Sant Magí de la Brufaganya.Quan Mn. Segura el cita a la “Història del Santuari de Sant Magí” està treballant en la construcció d’un orgue per Montserrat (1603) i casi a la vegada li’n  demanaren un altre per a l’avui desaparegut convent de Santa Caterina de Barcelona que es començà el 27 de febrer de 1604 .

 

Aquest dominic venia d’Andalusia on havia intervingut en la construcció de diferents orgues. Era doncs una persona reconeguda pel seu treball i s’estava a Catalunya preparant una anada a Terra Santa on pensava quedar-se vivint com a ermità.

És al pare Jordi de Mendoza a qui li encarreguen els dos òrgues en un moment en que tant Montserrat com Santa Caterina de Barcelona volien ampliar i modernitzar el moblatge de l’església.  No sabien que el mestre d’orgues, un frare gran tenia una forma de treballar basada en l’antigor i els contractants esperaven formes noves. Mixtures a la moderna, orgue gran i cadireta. Després de l’obra i en no agradar als contractants, Santa Caterina el modifica i Montserrat adopta una solució radical i més solvent.

Ell desitjava dedicar la darrera part de la seva vida a l’oració. Seguint amb la descripció de Mn. Segura arriba a Sant Magí de visita i queda tant impressionat de la pau  de la muntanya que, malgrat ell volia acabar la seva vida a Jerusalem, decideix quedar-se a Sant Magí.

Demana al Rvdism. General permís i llicència per arranjar l’ermita del Roser situada prop del Santuari i de la cova de Sant Magí i se li concedeix permís per condicionar-la emprant les “estrenes”(donació com a gratificació a un servei) dels orgues de Montserrat i de Barcelona  i per  fer-hi vida d’ermità.

Va fer l’encàrrec a uns mestres d’obra d’Igualada que treballaren malament i li cobraren molts diners. Malgrat que l’obra estava mal feta el pare Jordi de Mendoza hi va viure un any. Morí el dia de Sant Agustí de 1607 a Sant Magí i l’enterraren davant la pica baptismal de l’església.

Sembla que, en parlar de persones concretes amb els seus treballs i alegries, Sant Magí es fa més personal i proper . La història i les històries humanitzen els entorns.

 

 

Font: L’ORGUE A CATALUNYA I A MONTSERRAT DURANT LA VIDA DE JOAN CEREROLS(1618-1680) Oranias i Orga, Ramon

“Història del Santuari de Sant Magí” Mn. Joan Segura 1954. pàg 98

Història dels òrgues de Verdú 

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no serà publicada.