Gent de Sant Magí: de mestre d’orgues a ermità
El Santuari de Sant Magí de la Brufaganya i el seu entorn ha vist passar a molta gent: pelegrins, pagesos de les masies, frares, autoritats… Sempre se’n parla com a col·lectiu, en aquest text es vol descriure una persona i un fet concret.
Aquest dominic venia d’Andalusia on havia intervingut en la construcció de diferents orgues. Era doncs una persona reconeguda pel seu treball i s’estava a Catalunya preparant una anada a Terra Santa on pensava quedar-se vivint com a ermità.
És al pare Jordi de Mendoza a qui li encarreguen els dos òrgues en un moment en que tant Montserrat com Santa Caterina de Barcelona volien ampliar i modernitzar el moblatge de l’església. No sabien que el mestre d’orgues, un frare gran tenia una forma de treballar basada en l’antigor i els contractants esperaven formes noves. Mixtures a la moderna, orgue gran i cadireta. Després de l’obra i en no agradar als contractants, Santa Caterina el modifica i Montserrat adopta una solució radical i més solvent.
Ell desitjava dedicar la darrera part de la seva vida a l’oració. Seguint amb la descripció de Mn. Segura arriba a Sant Magí de visita i queda tant impressionat de la pau de la muntanya que, malgrat ell volia acabar la seva vida a Jerusalem, decideix quedar-se a Sant Magí.
Demana al Rvdism. General permís i llicència per arranjar l’ermita del Roser situada prop del Santuari i de la cova de Sant Magí i se li concedeix permís per condicionar-la emprant les “estrenes”(donació com a gratificació a un servei) dels orgues de Montserrat i de Barcelona i per fer-hi vida d’ermità.
Va fer l’encàrrec a uns mestres d’obra d’Igualada que treballaren malament i li cobraren molts diners. Malgrat que l’obra estava mal feta el pare Jordi de Mendoza hi va viure un any. Morí el dia de Sant Agustí de 1607 a Sant Magí i l’enterraren davant la pica baptismal de l’església.
Sembla que, en parlar de persones concretes amb els seus treballs i alegries, Sant Magí es fa més personal i proper . La història i les històries humanitzen els entorns.
Font: L’ORGUE A CATALUNYA I A MONTSERRAT DURANT LA VIDA DE JOAN CEREROLS(1618-1680) Oranias i Orga, Ramon
“Història del Santuari de Sant Magí” Mn. Joan Segura 1954. pàg 98