A Sant Magí, sempre s’hi aprèn!
Aquest matí, a Sant Magí hem tingut l’honor de tenir entre nosaltres el Sr. Armando Romero. Ell va treballar de jove en la reconstrucció del Santuari, desfet per la guerra i pel nul manteniment.
L’entrevista s’emmarca en el treball de memòria oral que coordina Isaura Solé
Avui el Sr Armando ens explicava:
Als anys cinquanta, fruit de donacions d’algunes persones de Tarragona es va treballar en la reconstrucció del Santuari. Quan s’aplegaven uns diners, el Sr. Tomàs enviava dos paletes i dos manobres amb material per arranjar el Santuari que estava pràcticament desmantellat. Es feia un treball seguit, durant quasi un mes. Amb aquests treballs de reconstrucció es va arranjar entre altres la teulada del temple i les escales que pugen al cambril.
Quan vam arribar no hi havia porta, hi havien llibres mig cremats per terra, les parets s’aguantaven però el sostre estava quasi ensorrat. La cúpula estava en el seu lloc però li faltava un tros de material a la cobertura.
El terra estava sense enrajolar i no semblava que hi hagués desnivells ni tombes, tan sols el desnivell del túmul on havia estat l’altar central. A l’altar lateral hi havia molt taüts, molts ossos i una calavera que es va deixar apart. El Sr. Romero ens anava explicant cada cosa on es va trobar.
Els assistents escoltàvem amb atenció, estàvem sorpresos, ja que després de llegir el llibre de Mn. Segura “”Història del Santuari de Sant Magí” pensàvem que hi havia sepultures a terra al peu de l’altar lateral, el de la Salut, però ens hem adonat que ells van trobar restes a la paret a un mig metre del terra (com si fossin nínxols) amb osseres.
Els llocs que havíem cregut sepultures plenes, ells les van trobar buides i netes. Hi havia hagut un trasllat anterior a les documentacions de mossèn Segura? o als llibres d’òbits de l’AHAT?. Falta molt per revisar.
Hem recordat la gran cisterna que encara existeix. Veure Racons, la cisterna del monestirs
I, ens han quedat ganes de continuar gaudint de les explicacions viscudes pel Sr. Romero; segur que Sant Magí té molt per ensenyar.
Ha tocat la campana i hem entrat a missa. Sant Magí ens continuarà ensenyant -de mica en mica – els seus tresors.