500 anys de vida rural a Sant Magí de la Brufaganya i entorns
“Als que ja fa anys que pentinem cabells blancs ens és fàcil adonar-nos de la transformació radical que ha sofert la vida en els nostres pobles, fins i tot els més petits. El món que vàrem viure en la infantesa ja no existeix i la gent de la meva edat hem vist més canvis dels que hi havia hagut en segles. Les feines del camp es feien a mà en llargues i dures hores de treball. Pels carrers circulaven carros, i no era estrany veure algun home que amb una pala i un cabasset arreplegava els fems dels animals per fer-los servir d’adob. Els pagesos de les masies venien a mercat els dilluns a proveir per a tota la setmana. A comprar o a vendre. Ous, gallines, conills, verdura de l’hort… Omplien un sac de pa que havia de durar set dies, feien tractes a la plaça i tornaven a les masies, d’on no en sortirien fins al cap d’una setmana. Només els infants venien a peu per anar a escola… si no havien d’ajudar en les feines del camp.
També el conreu de la terra es va fer de manera molt semblant almenys durant 5.000 anys. Poc va evolucionar des del Neolític, quan l’home va passar de ser caçador i depredador a ramader i agricultor, és a dir, productor. Els infants anàvem a l’era a batre, els homes es llevaven de nit encara per arribar al camp a punta de dia i treballaven fins que es feia fosc. Les collites eren minses i la fam no era una desconeguda. L’agricultura i ramaderia no varen canviar gaire fins a mitjans del segle XX.
Com diu el Dr. Valentí Gual en el pròleg, és una “combinació impecable d’història oral i de recerca arxivística” escrit en un llenguatge senzill i amè, on apareixen amb noms, cognoms i renoms moltes famílies i persones massa sovint oblidades per la història “oficial”, però que han conformat la xarxa bàsica de la societat catalana. Gent treballadora, sovint anònima, sovint maltractada, que ha sofert guerres, pestes, fams i molta misèria, però que ha lluitat durament per sobreviure a nivell personal però també com a poble. Un món en vies d’extinció, al qual “ja no li cauen els masos perquè ja són a terra […]. Només queda el record dels que el van conèixer i la tasca titànica d’aquells que, com la Montse, el volen preservar de la mort total: l’oblit. Un llibre captivador. Enhorabona!” (veure index )
Soc del Pont d’Armentera al libre una pasada soc desenden dels carboners q al any 21 varen arribar a Querol Santa Perpetua procedían d Dosaiguas eran 4 germans am las sevas familias Francisco Moreno Querol ,Joan Moreno al meu padri Santa Perpetua Candido Moreno, Seguer i Josep Moreno.Querol molt emocionan felicito a la Montse Rumbau per aquest treball.Atentament Carles Prats i Moreno
Moltes gràcies Carles. Hem passat la teva felicitació a la Montse Rumbau. N’està molt satisfeta perquè veu que la seva gran feinada serveix perquè moltes famílies coneguin millor els seus avantpassats i els moments de goig o de penúria que van passar.
En gran goig he llegit aquest llibre ha on he pogut entrar en els meus origens per par del meu pare, he descobert moltes coses dels meus avantpassats i cosa que no sabia que per aquests paratges hi van anar a viure molts occitans i a lo millor algun dels meus avantpassats ho era. Molt difícil era la vida amb aquests pobles i masies.
Els meus avis el Magí Sendra Bartolí d’Esblada i l’avia Rosa Martí Esplugas de Mas de cal Palatí el 1900 es van casar i van anar a viure a Sant Magí i els seus fills van néixer a la casa ha on hi ha la font amb la imatge de sant Magí al costat de la església, el meu oncle Josep va néixer el 1910, el meu pare Jaume el 1913 i l’oncle Pau el 1921. El meu avi feia de pastor i guardava el ramat a Rocamora i l’avia durant uns anys va portar l’hostal i feia de cuinera, l’hostal era la primera casa que és trobava a la plaça de l’església. Un dels germans de l’avi feia de masover a la Casa de la Font i una germana de majordoma. Els meus avis i els seus fills van vindre a viure a Vilanova i la Geltrú crec que era l’any 1926.
He trobat al llibre molt cognoms que molts dels meus avantpassats van portar: Sendra, Bartolí, Orga Badias, Guarro, Esplugas, Domingo, Martí, Alemany.
He gaudit molt llegint el llibre, un gran treball Montserrat Rumbau.
Felicitats i moltes gràcies.
Salutacions
Jaume Sendra Oller
Resposta de la Montse Rumbau:
Moltes gràcies Jaume per les vostres paraules!!!
Molt interessant saber que els avis , el pare i els tiets estaven tan vinculats a St Magí, saber en quina casa van néixer, que van portar l’Hostal, q un tiet feia de masovers de la casa de la Font i l’avi fent de pastor, i q guardava el ramat a Rocamora, devien ser amics dels Segura de Rocamora, un mas autosuficient i amb gent acollidora. Sí, no devia ser fàcil la vida per aquesta zona, però també es veritat q eren gent molt austera, q treballaven molt, i q necessitaven molt poques coses per viure (no com nosaltres!!!! Que necessitem de tot, oi?) i també molt important el paper de la família, on no arribava un, arribava l’altre.
M’en alegro q hagiu disfrutat amb el llibre, llàstima que no hagi pogut sortir en el llibre la vostra família, però com q continuo recollint informació, potser escrigui tot el que m’està arribant ara, si ho faig, ja ho farem saber a la web de St Magí!
Una abraçada!
Montse.