Sant Magí, el silenci.
S’ha acabat l’estiu i ara arriba a Sant Magí aquesta època inigualable… el silenci.
No es veu la quitxalla en els aplecs, corrent d’aquí cap allà. No es veuen les parelles i famílies assegudes a la plaça berenant al capvespre d’estiu tot esperant el concert. No se senten els comentaris de la gent sobre els artistes al voltant de les xocolates i les coques en les nits caloroses dels concerts. No es veuen els visitants arribant amb els cotxes i descobrint aquest Sant Magí pur, net, ignorat, com si estigués esperant-los a ells perquè el descobreixin.
Ara queda al descobert, l’essència de sant Magí: el silenci.
Aquest quedar-se quiet al mig de la plaça, amb els arbres grocs i les fulles mudes. Escoltar la grandiositat del silenci sota el sol que llueix suau i, afinant l’orella, sentir la remor de les petjades a terra, degut a les pedretes que movem en caminar.
I, si anem a les Fonts, el silenci també és total. Hi trobem els roures centenaris, els canvis de color grocs i taronges de la tardor que pugen fins a la cova del sant. La serenor que s’hi respira convida a quedar-se quiet i gaudir d’aquest ambient únic.
Tots els que gaudim de la vida de Sant Magí: dels seus aplecs, concerts i esdeveniments, agraïm que no es trenqui aquesta meravella de segles.
Us convidem a venir i gaudir-ho. Un matí a primera hora o una tarda després de dinar, però… ssssssssss!