Roures a Sant Magí de la Brufaganya

Els roures són una de les característiques dels boscos de Sant Magí. Molts d’ells plantats pels monjos han estat referenciats fins avui. Veiem algunes cites…

A. Aulèstia i Pijoan narra el periple que ell i altres companys de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques van fer per la vall de Sant Magí el 1883. Entre altres coses, destaca els magnífics arbres: “ens deturarem al començar la magnífica roureda de St. Magí, puix que el primer arbre que se’ns presentava mereixia ben bé els honors de la fotografia. Figureu-vos un vell i gegantí roure de tronc rabassut d’una circumferència mitja de 3,35 metres. Es divideix en tres corpulentes branques que, despullades de fullam en aquesta època de l’any, s’extenen per sobre el fons de l’espai en artístic ramatge.

Mossén Joan Segura l’any 1877 cita els roures en el text: “Lo pays es pintoresch. Venint de la part de Santa Coloma de Queralt, al entrar en la vall del Santuari, trovas un ample, net y hermós camí ombrejat per les grosses rames de magnífichs roures que entrecreuantse forman una hermosa galería: á l’esquerra tens la rápida pendent de la Brufaganya plena de boscuria; á la dreta, en un planet més fondo que’l camí, una filera d’hortets que vorejan lo torrent adonat de fresca verdissa: sortint del camí-galería trovas l’edifici de la font“.

Font: Panorama

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no serà publicada.