Monestir de Sant Magí de la Brufaganya

El Santuari existia ja el 1234 i fou molt popular a partir del s. XIII. Segons una tradició, hi féu penitència sant Magí, un màrtir tarragoní de vida i existència llegendàries. El 1603 el santuari fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un convent de cinc membres, els quals tenien cura del santuari i fomentaren la devoció i el culte del lloc.

El 1703 el mestre general de l’ordre Tomàs Ripoll féu construir l’actual església del santuari, de tipus barroc-neoclàssic, amb tres capelles per banda i un petit campanar a cada costat de la façana. El convent fou exclaustrat el 1835. El santuari continuà com a parròquia de la rodalia, en especial del poblet de Rocamora, i per això és anomenat sovint Sant Magí de Rocamora.

És un santuari molt popular, i el seu aplec és el 19 d’agost, dia de Sant Magí.

Font: Enciclopèdia Catalana

Descripció

Recinte format per una església, un edifici conventual i altres dependències, com l’actual rectoria. El conjunt, força heterogeni palesa les diferents etapes constructives que ha sofert, degudes principalment a diferents ampliacions i als saquejos dels anys 1714, 1835 i 1936.

Església

Església d’una sola nau amb capelles laterals i cambril en el presbiteri. La nau té quatre trams coberts amb volta de canó i llunetes sobre els arcs faixons de mig punt, així com pilars amb pilastres de cornises motllurades. Les capelles laterals estan cobertes amb volta d’aresta i la capçalera per una cúpula rebaixada sobre petxines. Darrera l’altar s’aixeca un cambril amb una imatge moderna del Sant titular. Al costat de l’epístola s’observen les restes del cor dels monjos, que es comunicaven amb l’església a través de gelosies de fusta. Sota la cúpula es troba la cripta.

Font: Inventari del Patrimoni  Arquitectònic

Per saber-ne mes:

Inventari del Patrimoni de Catalunya
Monasterios de Catalunya
Pontils

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no serà publicada.