Herba de Sant Joan, també als entorns de Sant Magí

El pericó herba de Sant Joan (Hypericum perforatum) és una planta herbàcia de la família de les clusiàcies, abans anomenada Hipericàcies. Aquesta planta està present a bona part d’Europa, Àfrica, l’Àsia occidental i zones temperades de la resta del món, deserts i regions antàrtiques.

S’importa de l’antiga URSS, Bulgària, Hongria i Romania. Es troba distribuïda àmpliament als Països Catalans. També es troba als voltans de la Brufaganya.

 Es troba en llocs pocs humits, principalment als marges dels camins o carreteres, prades, tanques, ribes i llocs assolellats. Pot aparèixer a prop de rius o rierols. Es troba en terrenys de mitjana i baixa alçada. Té un complex cicle vital que inclou la maduració i la reproducció sexual. Les pluges d’estiu afavoreixen el seu creixement.

L’herba de sant Joan es cremava en les cases en què es creia que hi havia entrat el Dimoni, fins a tal punt que era coneguda com a Fuga daemonium (espantadimonis). Es diu que cura la melancolia i atrau l’amor. En la cultura celta, es deia que les fades dolentes, els follets i mags de males intencions no entrarien mai en una casa on les seves finestres estiguessin protegides per ramets d’aquesta planta.

En farmacologia te usos: Antidepresiu Hipnòtic Relaxant Sedant i Millora la concentració i la memòria

Té molts noms populars: “berbena/berbenes de Sant Joan”, “centaura groga”, “diablots”, “dragó”, “flor de San Joan”, “flor de cop”, “flor de sant/Sant Joan”, “flor de sant/Sant Pere”, “foradada”, “herba de cop”, “herba de fer oli de cop”, “herba de les ferides”, “herba del cop”, “herba de les bruixes”, “herba de les ferides”, “herba de l’oli de cop”, “herba dels cops”, “herba del pericó”, “herba de sant/Sant Joan”, “herba foradada”, “herba santjoanera”, “hipericó”, “hipèric foradat”, “inflabou”, “milifulla groc”, “oli de cop”, “pericó”, “pericó foradat”, “pericó groc, “pericot”, “periquet”, “santaura groga”, “Sant Joan/santjoan”, “santjoans”, “transflorina”, “trasflorina”, “trescam/trescalam/trescames”, “tresflorina”

D’aquesta planta, un dels noms mes emprats a la contrada  és herba de Sant Joan i és degut al fet que la seva floració es dóna al voltant del 24 de juny juntament amb la festivitat de la nit de Sant Joan amb les fogueres i les coques típiques a casa nostra.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no serà publicada.