Goigs de Sant Magí

Lletra:

Busquen a Magí
per ‘quelles muntanyes,
si le n’han trobat
a la cova santa.
Ai, pecador, pecador,
si en quieres del alma, 
pecador.

Que en feia oració
per la seva mare
que li alcancés
lo que ell li demana.
Pecador…

La glòria del cel
que és glòria molt santa;
busquen a Magí
per ‘quelles muntanyes.
Pecador… 

Busquen en Magí
per ‘quelles muntanyes:
ia la n’han lligat
amb cadenes llargues.
Pecador, pecador…

Ia l’han ‘rossegat
per ‘quelles muntanyes;
(sent)? a baix del pla,
i allí reposaren.
Pecador, pecador,
si en quieres del alma, 
pecador.

– I ara en tenim set,
bé en beuríem aigua.
Tu Magí que ets sant,
obra’ms un miracle!
Pecador…

Tu Magí que ets sant,
obra’ns un miracle!
S’ajonolla a terra
amb les mans plegades.
Pecador… 

S’aginolla a terra
amb les mans plegades
i amb el gaionet
tres cops n’hi ha donades.
Pecador…

I amb el gaionet
tres cops n’ha donades,
féu sortir tres fonts,
fresques i gelades.
Pecador, pecador,
si quieres del alma, 
ai, pecador.

Féu sortir tres fonts,
fresques i gelades.
– Bebeu-ne, minyons,
bebeu d’aquesta aigua.
Pecador, pecador…

Cura de tots mals
de febres cortanes,
i el que tingui mal
vingui a visitar-les.
Pecador, pecador…

I el que tingui mal
vingui a visitar-les,
que al dia d’avui
encara les fonts ragen.
Pecador, pecador,
si quieres del alma;
ai, pecador.

Observacions:

Aquesta cançó la trobem recollida per primer cop l’any 1853 dins “Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes” de Milà i Fontanals i amb el títol de “San Magín”. Més tard, l’any 1882, la torna a recopilar de forma més extensa al “Romancerillo catalán”. Milà situa l’origen d’aquesta cançó al segle XV.

L’any 1874 també l’havia publicat Francesc Pelagi Briz al volum IV de “Cansons de la terra: Cants Populars Catalans”. També està recollida pel mossèn Joan Segura l’any 1887 al llibre “Miscelánea Folk-lórica”, en una versió de l’Urgell.
Joan Amades explica que “les fonts que segons diu la cançó va fer brollar de la roca viva per apagar la set dels seus botxins, ragen encara a la Brufaganya, que era on feia vida de penitència l’anacoreta Magí”. Sant Magí de Brufaganya es troba a la Conca de Barberà.

També l’hem trobat recollida amb el nom de “Sant Magí” dintre l’Obra del Cançoner Popular  a Olot, l’any 1923.