Fem oli de cops, amb la flor de Sant Joan

Aquesta nit  neixen les fogueres de Sant Joan per a donar-li la benvinguda a l’estiu i celebrar la nit més curta de l’any que està envoltada de tantes supersticions i rituals per això molts desitjaran bona sort, salut i fortuna en aquestes hores, on es creu que les herbes  tenen un efecte curatiu més potent en ser la mateixa nit de fogueres.

L’herba de Sant Joan és una planta molt coneguda, encara actualment, per les seves propietats medicinals. Des de l’antiguitat s’ha considerat també una planta màgica, ja que s’emprava per espantar els mals esperits de les cases, o fins i tot per combatre encanteris.

Actualment la flor de Sant Joan s’usa sota tutela mèdica com a planta antidepressiva. Es coneix de forma comuna amb el nom de “Prozac natural” ja que se n’ha comprovat l’efectivitat en casos de depressió lleu. També actua de protector de l’estómac, com a antiàcid, i com a analgèsic, entre d’altres propietats.

Un dels usos més habituals de l’herba de Sant Joan a Catalunya és en forma d’oli: l’oli de cops.  Aquest oli s’ha emprat també des de l’antiguitat per a combatre cops i inflamacions locals gràcies a les seves virtuts antiinflamatòries, antisèptiques i cicatritzants.

L’oli de cops es prepara justament aquests dies, entre Sant Joan i Sant Pere, pel fet de trobar l’herba de Sant Joan plenament florida arreu de Catalunya.

Com ho fem?

  • Quan localitzem alguns exemplars en flor, hem d’estar atents al calendari. Si falta molt per a la nit de Sant Joan podem comprovar la fase llunar i esperar a la nit de lluna plena.
  • Anirem al començar a caure la nit amb un pot de vidre amb tapa hermètica. És important el moment, ha de ser quan després d’estar al sol tota la jornada es queden més sequetes i tenen concentrades totes les essències.
  • És com un ritual: amb cura i tranquil·litat, escollirem algunes flors de manera que no deixem cap exemplar completament sense flors. No volem alterar el cicle vital de la planta. És un procés delicat on cal concentració i paciència per a no fer malbé la resta de summitats florides. Quan aprofitem un regal de la natura hem de donar les gràcies. Ja sabeu, és de ben parit ser agraït; així que sempre hem de dir gràcies, i més quan volem que després la planta ens ajudi.
  • Afegirem un bon oli d’oliva fins a cobrir completament tot el pot, assegurant-nos que no queda cap flor sense submergir. Perquè ha de ser d’oliva? Hi ha persones que fan l’oli d’hipèric amb oli d’ametlles, però la recepta tradicional dicta que s’ha de fer amb oli d’oliva, que a banda de tenir ben reconegudes moltes virtuts medicinals i cosmètiques, és un producte ben nostre, de secà, de la nostra terra. Un bon oli el pot fer el teu veí o un agricultor local, pot ser de la comarca del costat o produït al país, per això considere que el nostre or líquid sempre serà més sostenible que altres olis.
  • El temps que hi ha de macerar varia segons a qui preguntes. Hi ha qui afirma que amb una setmana és suficient, altres asseguren un mes… Però la tradició diu 40 dies a la serena.
  • El lloc idoni on el guardarem tot aquest temps ha de rebre llum indirecta del sol. Si ho guardem a un lloc molt fosc, l’oli no es tintarà de color roig ni transferirà tantes propietats.
  • Comprovarem cada 4/5 dies com evoluciona i cada setmana podem remoure el pot un poc sense obrir-lo ni agitar-lo fort.
  • Quan siga l’hora comprovarem que l’oli ha canviat: ha de tenir més densitat i un color roig intens.
  • Podem colar l’oli i guardar-lo en un pot a l’ombra en un ambient fresc i sec. O podem fer cas a les persones majors, que diuen reutilitzar les flors durant dècades i el mateix oli. Cada vegada que utilitzen el remei, li afegeixen més oli a mesura que es gasta, de forma que dura molt de temps.
  • Per garantir que no es perden les propietats, cal tancar hermèticament el pot i guardar-lo a un lloc ben fosc.

L’oli d’hipèric s’empra per via externa amb l’objectiu de cicatritzar cremades o ferides lleus. També per alleujar els dolors provocats pels colps i fins i tot es recomana pels dolors ciàtics. En cas de granets, èczemes o fongs també és un bon remei natural gràcies a les propietats antiinflamatòries i cicatritzants.

A la Brufaganya, segur que en trobeu!.

 

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no serà publicada.