De les Fonts al Santuari. Jornades Europees del Patrimoni

Com cada any Sant Magí de la Brufaganya ha mostrat un dels aspectes del seu Patrimoni. Malgrat la poca asistència, ja que coincidien a la comarca moltes activitats de Patrimoni i de natura com la Festa del Bosc”, s’han mantingut les visites.

Teniem clar el doble objectiu d’enguany:

  • Veure en un mateix espai patrimoni arquitectonic, geològic i tradicional .
  • Apropar-nos a una visió de prevenció als diferents elements patrimonials

La passejada comença a la Capella de les Fonts. Des de fora veiem els escuts dels dominics amb marbre de Sarral ens indiquen qui va construir la Capella sobre les canelles. Mostrem el funcionament del enginy hidràulic que permet rentar-se els peus, el cos a diferents nivells.

Enginy que fa funcionar les Fonts.

Examinem el contrafort que mostra com la Capella es reguarda  dels moviments de terra; ens ho explica en Pau Gòmis la persona que dona el contrapunnt geològic i de natura a l’itinerari.

Pedró d’Igualada

Fem una mirada al riu i a la informació sobre les salamandres i caminem cap als roures que van plantar els dominics fa cinc-cents anys. Veiem l’arbre nu símbol de la Brufaganya.

Comencem a pujar. A la dreta el pedró d’Igualada. Damunt una parcel.la de terra comprada per l’ajuntament d’aquesta vila al propietari del terreny per fer-hi l’edificació. Hi veiem una torre acabada en forma de prisma, dos seients i decoració ceràmica amb  Sant Magí, l’aigua. el seu trasllat a igualada amb els Amics dels Cavalls i l’expansió de la seva influència que escapa al pedró i s’estendria cap a tota l’esplanada.  Així és el simbolisme d’aquest monument que s’innaugura en 1927 es destrueix el 1936 i es refà en 1950 i es torna a refer l’any 2010. des d’aquí  en Pau explica els plegaments geològics que han fet possible l’estructura actual de la Brufaganya  i que des del Pedró es veu perfectament.

El camí continua,  en creuar la carretera hi veiem vestigis del terciari en els sediments i la influéncia de les aigues subterrànies i dels rovellats en les franges de terra. Pau en fa una exhauustiva descripció.

Una mica mes amunt i a la dreta hi trobem l’ermita de la Mitja Costa o del Barretet, dins hi havia un sant Magí i un barretet cap per amunt,la porta amb reixa permetia des de fora tirar una moneda dins el barret i… qui l’encertava l’any vient ja estaba cassat. De la construcció en veiem restes de les parets i el llindar de la porta. En aquest punt observem com ha canviat el paisatge d’inici del s.XX fins ara..

Ermita Mitja Costa, ara.
Fototgrafia de l’ermità a l’inici del s.XX

 

 

 

 

 

Quasi en arribar al Santuari a la dreta , s’obre pas el caminet al cementiri, on veiem làpides del s. XIX i XX. També es pot veure clarament parts del mur que tancava el convent i l’hort. Ara trobem una barreja d’arbres fruiters com figueres, pomeres amb roures i arbres propis de bosc mediterrani, en Pau ens fa observar l’absència de pins i la conversa torna a l’època de l’aprofitament del bosc i els carboners.

Pedró de Tarragona

Per arribar al Santuari passem davant del Pedró de Tarragona, pagat per subscripció popular.  És fet de pedra portada amb carros des de Tarragona. Inaugurat el 19,,, i restaurat el 19,,, presenta elements lligats al modernisme i entre els símbols a la punta dels pilars hi veiem el fruit dels roures. El mosaic de …. presenta la figura de Sant Magí i en el paisatge hi podem veure l’ermita de la mitja Costa..-

Hem arribat al final de l’itinerari i és moment de revisar en una presentació les imatges del que hem vist i aquelles que conservem amb fotografies. Fem un resum de com en un moment d’exaltació de valors el rector de Sant Magí proposa un recorregut pietós que anés de les coves del Sant fins a la Capella de les Fonts. La premsa de l’època se’n fa ressò Diari de Tarragona  (1/06/1929) ciutats relacionades amb sant Magí com Igualada, Tarragona, Manresa i Sant Coloma de Queralt Vilafranca i Cervera es comprometen a fer els seus pedrons. D’aquests pedrons només arriben a bon port el d’Igualada i el de Tarragona que hem visitat.

Repetim aquell desig dels malalts del 1562 a l’antic hospital de les Fonts dient: “Anirem a L’INFERN PERQUÈ NO PODEM ANAR A MISSA” doncs ells eren a una punta del nostre itinerari i la capella forana de Sant Magí estava on ara hi ha el santuari. Fruit de la necessitat dels malalts es canvia l’antic hospital des de les Fonts fins al costat del temple a l’any 1629 i des de llavors  forma part de les dependències del convent i església.

 

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no serà publicada.