Buxus sempervirens L.

Descripció del boix comú i la seva relació amb Sant Magí

Fitxa núm:45
Nom científic:Buxus sempervirens L.
Família:Buxàcies
Gènere:Buxus
Nom comú català:Boix, Boix comú
Distribució geogràfica:Submediterrània
Hàbitat / associació paisatge:Boscs i matollars / as. Violeto-quercetum valentinae
SubstratCalcari (Silici)
Mida:1-5 m.
Període de floració:
GFMAMJYJLASOND
Caràcters identificadorsArbust que pot arribar als 5 m d’alçada, densament ramificat. Les fulles són oposades, coriàcies, ovades i emarginades a l’àpex. El limbe és lluent a l’anvers i revolut al marge. Les flors es disposen en glomèruls axil·lars compactes. Aquests estan formats per diverses flors masculines rodejant una flor femenina central. El periant és variable: a les flors masculines està format per 4 tèpals amples, mentre que a les femenines n’hi ha 6 de tèpals, i són aguts. El fruit és una càpsula trilocular, amb els estigmes persistents.
Localització a l’entorn de Sant MagíLocalitzada especialment en zones boscoses i obacs. En solans el trobem però menys desenvolupats .
Identificació  del tàxon a la BrufaganyaJ. Braun Blanchet – O. de Bolós (1950); E.Batalla / F. Masclans()
Usos i utilitats populars:Mobiliari, construcció i eines. Medicinal: en petites dosis  s’empra popularment com a laxant i sudorífic. Per via externa utilitzat com antisèptic en afectacions de cabell. Per via interna sols pot ser  utilitzada sota prescripció facultativa ja que és molt tòxica.
Usos simbòlics:“El boix, com que és una planta que li costa pansir-se, el fem servir per guarnir i adornar diferents elements de la Festa de Sant Magí: al voltant dels argadells (arganells) que porten a bast els cavalls, mules i ruquets, a l’enramada de la portalada de la Capella, a la taula de distribució de l’aigua, a la Cova. Si hem de fer algun present acostumem acompanyar-lo d’un menat de boix, un menat de brins de barballó (espígol) lligat amb una mida del sant.

Quan es venia a cercar l’aigua amb carros, els feixos de boix servien per mantenir la frescor de l’aigua als càntirs i evitar la solejada que havien de suportar durant el camí de tornada.

El boix va ser el protagonista de la festa de l’any 2003. En Jordi Sàrries s’hi va inspirar per fer el cartell, la portada dels Quadern de Sant Magí, i tots els lloc on s’anunciava la festa.

La Romi Porredon (vídua d’Isidor Cònsul), va publicar al Quadern un elaborat escrit sobre el boix.

El mateix 2003 es va fer una exposició sobre el boix a l’entrada d’una de les cases de la placeta de sant Magí.

Al pregó de l’any 1997, l’Antoni Elies el menciona com la planta que dona color a la Festa.”

Josep Mas Segura, Cervera 2019.

Per conèixer més:http://www.floracatalana.net/buxus-sempervirens-l-

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no serà publicada.