“Aquí sota, a 16 metres, hi ha aigua”

Aportem aquí, les imatges i text del company de les “Tribus de la Segarra “.

A les nou del matí, la boira encara es resisteix que s’aixequi el dia i dalt del santuari fa un fred considerable. Per sort, l’associació d’Amics de Sant Magí de la Brufaganya ja tenen les brases a punt i preparen l’esmorzar: peus de porc, escalivada, trinxat, llonganissa, fruits secs i codony. Unes cinquanta persones han vingut atretes pel poder de trobar aigua, però sobre les taules, de moment, només hi ha porrons plens de vi. “Han vingut uns 25 saurins”, m’explica Rosa M. Canela, l’organitzadora d’aquesta trobada i l’autora del llibre Bruixots de l’aigua, que va editar l’any 2010 la Generalitat de Catalunya i que es pot llegir en obert.

Poc després comença, dins del santuari, la conferència de Bueno. “Avui en dia hi ha prou coneixements científics per explicar l’art saurí”, assegura, i no para d’insistir: “No és res esotèric, és ciència”.En una explicació plena de referències i d’exemples clarificadors, Bueno prova de fer entendre per què algunes persones poden detectar aigua i es basa en la neurociència: “Pel nostre cos circulen electrons i generen un camp magnètic. Això és ciència. Una altra cosa és la capacitat de cadascú de percebre-ho”, diu. “Els ocells migratoris, els dofins i també les persones usem el magnetisme de la terra com a patró per al nostre moviment”, diu.

El taller posterior és força divertit: gent descalça amb pèndols i varetes intentant trobar aigua pel bosc. Tot i que alguns semblen tenir fusta, el mateix Bueno reconeix la complexitat de la prova perquè “és molt fàcil l’autoengany”Els saurins, ben entrenats, són capaços de descodificar aquestes forces invisibles.

(Fragments de la crònica de Jordi Mumbrú publicada al diari Ara, que podeu llegir clicant aquí)