Sant Magí de la Brufaganya ha estat des de temps llunyans terra de roures. Alguns plantats en temps de l’arribada dels dominics al Santuari, d’altres per generació de llucs i altres formes de repoblament. Es pot dir que el reure (del gènere Quercus) és un arbre característic de la zona.
Avui he anat a la Font de Sant Magí. Volia veure com les ventades havien afectat l’arbreda dels voltants i sobre tot el roure que està prop de les Fonts. Malgrat que només conserva la carcassa d’escorça aquest arbre – quasi una escultura- és un dels símbols de Sant Magí de la Brufaganya.

Aquest roure ha participat dels jocs infantils, dels Aplecs, dels qui han anat a S. Magí any rere any, dels joves que s’hi han fotografiat, de persones que han vingut a S. Magí per donar conferències, participar en trobades o estudiar el terreny.
Tenim imatges que documenten com el roure de les Fonts s’ha vist rodejat de gent que venia amb carros, motos, cotxes i com es fotografiaven amb les antigues màquines de carret, feien pel·lícula amb súper-8 i ara es graven amb el mòbil.
El roure de les Fonts és un símbol de pervivència al llarg dels anys. Ell ha vist canviar les formes de vida, però segueix dempeus per: ser vist, fotografiat i demostrar aquest anhel de pervivència al llarg del temps. Aquesta voluntat que té Sant Magí i la seva gent, de rememorar la història. No com a passat sinó com a forma de reactualitzar-lo i convertir-lo en present mirant cap al futur.
Per això, després de les ventades que han assolat les nostres terres, en veure el roure dret al bell mig del pla, prop de les Fonts, és per a tots motiu d’alegria i dona esperança de que hi ha elements patrimonials que no es perden.
Bé pel roure!!!. Només té la closca, però ha resistit les ventades… i el que li queda!!!
.
Els comentaris estan tancats.