Avui he anat a Sant Magí i he baixat a les Fonts. Abans de baixar les escales de les fonts ja se sent el soroll dels raigs d’aigua que surten amb força dels canells. En arribar a mitja escala impressiona veure les canelles rajant amb fúria com si s’hagués d’acabar el món.

Les Fonts estan sadollades d’aigua, tant la que brolla per totes les canelles com la que surt pels sobreeixidors de la part alta.

Impressiona, veure els dolls d’aigua que omplen la pica de sota els brocs i se’n van alegres i fortes cap al rierol que passa pel costat.
Després de tant temps de sequera, de veure les fonts eixutes i sense vida, ara és un goig veure-les rialleres i fresques.
És com si ens diguessin: Ei, que us pensàveu! Aquí estem donant l’aigua de Sant Magí! Com sempre! No patiu. Per més que sembli que és morta, la Font torna a viure per donar vida a tothom.
L’esperança, la vida, l’aigua… Les Fonts de Sant Magí tornen a ser AQUÍ!!!
Els comentaris estan tancats.