Els Magins a la Brufaganya

Avui “Trobada dels Magins a Sant Magí de la Brufaganya”. Dia esplèndid, com si també volgués sumar-se a la festa.

Al matí, la gent tant els qui  porten el nom de Magí com els familiars i amics, han anat arribant a l’esplanada de Sant Magí.Avui és festa al Santuari. És un dia assenyalat que recorda un nom que no es perd. Magí té prestància i antigor, però també és un nom rotund com la terra que ens acull.

Alguns havien anat a les Fonts i explicaven la satisfacció de veure brollar l’aigua altra vegada. Els qui venien per primer cop, eixamplaven els pulmons i gaudien del verd que ens ha deixat les darreres pluges. Tot s’ha anat animant. Converses amb amics i coneguts de temps. Salutacions i noves coneixences. Els “Amics de Sant Magí” traginant taules i cadires sota les carpes, per tenir-ho a punt a l’hora del dinar. La plaça plena sense atabalar. Petits jugant i grans veient-los amb satisfacció.

I, arriba l’hora de tocar campanes. Els petits campaners pugen i-lusionats al campanar i la Magina- aquest és el nom de la campana de Sant Magí – repica contenta. Anuncia festa a tota la contrada.

Pregària al Santuari pels Magins i els seus. Per acabar, el cant dels “Goigs de S. Magí” seguit per tots els assistents.

Sortim a la plaça. Els petits campaners repiquen la campana per fer saber als  voltants , que Sant Magí està de festa perquè, el nom de Magí continua viu entre la gent del poble. Petits i grans el porten amb orgull, és un nom amb història. Maginus que els romans, l’assenyalen ja en el s. III.

Foto de família, pel record d’una bona trobada.

Tothom a taula. Amanida, fideuada, bon vi i postres sorpresa. Els companys del Tastaolletes han fet un dolç que s’assembla al bastó de Sant Magí, només que no és de fusta. si no de pasta de full i crema. Una bona sorpresa i un detall molt bonic.

Cafè amb gotes tanquen el dinar. Amb la panxa plena, és un bon moment per escoltar les cançons de” Marcel Caselles trio” Ells han recuperat músiques antigues al voltant de Sant Magí I, tant les cançons de bressol ,com el Ball Pla, ens han portat aquesta música de la terra.

La tarda cau a S. Magí.  Un ventet fresc anuncia que potser comença a ser hora de marxar, però ningú en té ganes. A poc a poc, en acabar la música. els grups s’han desfet. Tots anàvem a casa amb un bon gust de boca.

Fins a la trobada de Magins de l’any vinent!!!