El Trio Freixas presenta un programa amb música de 4 compositores que destaca pel seu valor històric, la seva diversitat estilística i la seva gran qualitat artística. Aquest viatge musical ofereix una mirada única al talent creatiu de quatre dones excepcionals, cadascuna amb una veu pròpia i una contribució significativa al món de la música.

Narcisa Freixas (1859-1926) va ser la primera dona compositora de ser programada en un concert per l’Orfeò Català. A més de compositora, Narcisa Freixas va ser una destacada educadora i activista social que va promoure l’educació de les dones i nens i va lluitar activament per la millora de les condicions de vida dels més desafavorits. El Vals lent, originalment per a piano sol i arranjat per al Trio Freixas per Jordi Castellà, és una mostra de la influència chopiniana en la composició de Freixas.

Louise Farrenc (1804-1875) va ser una compositora i pianista francesa que va assolir un notable èxit en una època en què les dones tenien poques oportunitats per desenvolupar carreres musicals professionals. El seu Trio per a violí, violoncel i piano núm. 2, op. 34, compost el 1844, és una obra magistral que reflecteix el seu profund coneixement de l’escriptura instrumental i la seva habilitat per crear textures riques i melodies captivadores. Aquest trio es caracteritza per una estructura clàssica amb una claredat formal i una expressivitat romàntica que captiven des del primer compàs fins a l’últim.

Germaine Tailleferre (1892-1983), l’única dona membre del grup d’avantguarda francès Les Six, va ser una figura clau en el panorama musical del segle XX. El seu Trio per a piano, violí i violoncel, compost el 1916 i revisat posteriorment, destaca per la seva frescor i vitalitat. Amb influències del neoclassicisme i el jazz, l’obra de Tailleferre combina elegància i lleugeresa, oferint una experiència sonora que és tant sofisticada com accessible.

El programa conclou amb el Trio per a violí, violoncel i piano en sol menor, op. 17, de Clara Schumann (1819-1896), una de les pianistes més destacades del segle XIX i compositora de gran talent. Compost el 1846, poc després del naixement del seu quart fill, és una obra que demostra una profunda comprensió de l’harmonia i la forma, així com una gran capacitat expressiva. Tot i les influències del seu marit, Robert Schumann, i del seu amic Johannes Brahms, Clara Schumann estableix la seva pròpia veu compositiva. Aquesta obra reconeguda per la seva bellesa continua sent una peça fonamental del repertori de música de cambra.

Des del romanticisme de Narcisa Freixas, passant per l’elegància i el vigor del Trio de Louise Farrenc, la frescor i l’originalitat del Trio de Germaine Tailleferre, fins arribar a l’emotivitat i la profunditat del Trio de Clara Schumann, aquest programa celebra la riquesa i la diversitat de grans obres de la música de cambra i ofereix la possibilitat de redescobrir obres de gran qualitat.