Des de fa més d’un any, degut a la pandèmia gairebé omnipresent, molts hem trobat refugi acollidor en el món de la música o de la lectura. Ara, amb l’esperança de retornar ben aviat a una manera de viure que enyorem, la música ens acull al Santuari de Sant Magí de la Brufaganya on podrem gaudir novament de les Nits Musicals, com si anéssim a la recerca d’un temps perdut.

 Si l’arquitectura broda l’espai i la literatura broda el pensament, la música és capaç de brodar el temps, l’experiència humana més intima i inexplicable. Un fraseig musical, una melodia inspirada amaga el tresor intacte de la bellesa cristal·litzada en el temps i el seu ressò dins nostre fa que gaudim tant de la música com de nosaltres mateixos.

Poder gaudir de l’experiència tan singular de la música és el que ens ofereix, d’una manera ben peculiar, el cicle de les NITS MUSICALS DE LA BRUFAGANYA que se celebra en l’entorn privilegiat del santuari de Sant Magí a la Baixa Segarra. Any rere any ha anat creixent – aquest serà el 10è- i s’ha consolidat com una fita ja clàssica dins els festivals musicals del nostre entorn, tant per la seva qualitat com per la seva singularitat. Seran sis  concerts, repartits entre els mesos de maig a setembre, on ens esperen escollides formacions de diferents gèneres musicals per tal de fruir d’unes vetllades delicioses.

Un equip de persones voluntàries, Amics de Sant Magí, han procurat que el concert esdevingui una experiència inoblidable.

Tarda d’estiu. Un entorn silenciós i tranquil  enmig de la natura. Els colors s’han endolcit i la llum sembla destil·lada mentre la tarda s’esllavissa cap al capvespre. A la placeta davant del santuari hi trobem taules preparades per poder compartir un ressopó que els voluntaris han preparat curosament. Remoreig de converses mentre esperem el toc de la campana que ens avisa que la música exquisida, la millor amiga del silenci, ens espera. Com canta Mª del Mar Bonet:

Sota el cel d’horabaixa que l’empara
natura tota se condorm en pau,
només mon cor és dolçament esclau
d’un remoreig que no s’apaga encara;
d’un remoreig que vol tornar cançó,
i és prop i és lluny, i és calma i passió.

 En sortir del concert s’ha fet de nit. Les rengleres de bombetes il·luminen  la placeta amb una llum amable i discreta. La brisa nocturna sembla tremolar d’emoció.  Compartim coca i  xocolata desfeta mentre comentem  les interpretacions que acabem d’escoltar. Els músics s’hi afegeixen. Una experiència tan gratificant com poc freqüent. La nit s’allarga mentre ens acomiadem sense preses perquè aquí acomiadar-se fa mandra. Són les NITS MUSICALS DE LA BRUFAGANYA. Us hi esperem.

Josep Mª Palà