Tot va comen\u00e7ar un dimecres de principis de febrer d\u2019aquest 2026, quan el matrimoni format per l\u2019Anna Farr\u00e9 i el Pasqual Iborra van arribar a Sant Mag\u00ed gaireb\u00e9 per casualitat.<\/p>\n
Com fem sovint, els vam convidar a passar, a seure amb nosaltres, a fer un caf\u00e8 i, si calia, a esmorzar plegats. Aquell dia, un grup de voluntaris treball\u00e0vem a Sant Mag\u00ed, i simplement vam compartir el que ten\u00edem: una taula, una estona i conversa.<\/p>\n
Ells van quedar meravellats de l\u2019acollida. I nosaltres, sense saber-ho, est\u00e0vem encetant una amistat.<\/p>\n
A partir d\u2019aquella primera trobada, Han tornat m\u00e9s vegades. I amb cada visita, s\u2019hi afegien petits gestos: alguna cosa per compartir, una estona m\u00e9s llarga, m\u00e9s conversa\u2026 fins que un dia el Sr. Pasqual ens va sorprendre amb un regal ben especial: un c\u00e0ntir de vidre antic, ple d\u2019hist\u00f2ria, que encap\u00e7ala aquesta entrada.<\/p>\n
Per\u00f2 potser el regal m\u00e9s valu\u00f3s han estat els seus escrits. Textos senzills, sincers, viscuts, que recullen all\u00f2 que molts sentim quan passem per Sant Mag\u00ed per\u00f2 que no sempre sabem posar en paraules.<\/p>\n
A continuaci\u00f3 compartim els tres escrits que ell mateix ha dedicat a Sant Mag\u00ed, aquest lloc que, com diu, \u00e9s \u2014i ser\u00e0 sempre\u2014 un tresor.<\/p>\n
<\/p>\n
SANT MAG\u00cd DE LA BRUFAGANYA, UN TRESOR<\/strong><\/p>\n 18 de febrer de 2026<\/em><\/p>\n Aquest mat\u00ed, abans de les onze, he pres caf\u00e8 Amb molta joia, he fet donaci\u00f3 d\u2019un c\u00e0ntir de vidre Per aix\u00f2 marxo content i feli\u00e7, Gr\u00e0cies, amics. Els aires que corren per Sant Mag\u00ed Ara, m\u00e9s tard, \u25ca\u25ca\u25ca<\/p>\n SANT MAG\u00cd DE LA BRUFAGANYA, EL MEU TRESOR<\/strong><\/p>\n 4 de mar\u00e7 de 2026<\/em><\/p>\n Avui he tornat a Sant Mag\u00ed amb anxoves, pa i vi, Ho hem compartit com bons amics, Amb la taula ben engrescada, En la pujada fins a la Cova He collit mitja dotzena de brots Un cop arribat a casa, en prendre-la, \u25ca\u25ca\u25ca<\/p>\n SANT MAG\u00cd DE LA BRUFAGANYA, EL NOSTRE TRESOR<\/strong><\/p>\n 15 de mar\u00e7 de 2026<\/em><\/p>\n Avui, a la capella de les Fonts, Amb un fred encara adormit, Les taules, abundoses, plenes i disposades Un so semblant a l\u2019aigua de les Fonts de Sant Mag\u00ed, Aviat aquest fred marxar\u00e0 com una perdiu.<\/p>\n Avui, d\u2019un tret, hem celebrat dos aniversaris: Una coca de forner, tallada en sis trossos, Els dos homenatjats han bufat aquella flama petita i viva Tant, Molt orgull\u00f3s de ser mort i restar en peu.<\/p>\n Aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s per dir: <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tot va comen\u00e7ar un dimecres de principis de febrer d\u2019aquest 2026, quan el matrimoni format per l\u2019Anna Farr\u00e9 i el Pasqual Iborra van arribar a Sant Mag\u00ed gaireb\u00e9 per casualitat. […]<\/p>\n","protected":false},"author":109,"featured_media":9435,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-9426","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"yoast_head":"\n
\namb els amics de Sant Mag\u00ed,
\njust quan acabaven d\u2019esmorzar.<\/p>\n
\nque ha passat, segurament, per m\u00e9s de quatre generacions.
\nSi parl\u00e9s, ens faria un bon rep\u00e0s d\u2019hist\u00f2ria,
\nper\u00f2 trobo que val m\u00e9s el que he vist.<\/p>\n
\nsense el c\u00e0ntir, per\u00f2 amb la pau
\nque m\u2019ha donat Sant Mag\u00ed.<\/p>\n
\nSou generosos, i aix\u00f2 no t\u00e9 preu.<\/p>\n
\ns\u00f3n impregnats de calma,
\ni trobo que es lliuren lliures i porten pau.<\/p>\n
\ndes de la dist\u00e0ncia, reviure Sant Mag\u00ed
\nper tornar pel mateix cam\u00ed,
\nd\u2019anar i tornar.<\/p>\n
\na m\u00e9s de truites d\u2019esp\u00e0rrecs silvestres,
\ntan ben cuinades amb el producte primerenc
\nque ofereix ara mateix aquesta terra.<\/p>\n
\ni hem gaudit molt de cada mos.<\/p>\n
\nhem tancat l\u2019esmorzar amb un poder\u00f3s i exquisit elixir:
\nl\u2019antiga f\u00f3rmula de Maria Treben.
\nPer poc ens deixa k.o.<\/p>\n
\nhe trobat un rosari de romanins florits i perfumats,
\namb molt de vent, sense abelles ni el brunzit
\nballant el cha-cha-cha.<\/p>\n
\nper preparar la meva infusi\u00f3 preferida.<\/p>\n
\namb els ulls tancats,
\nhe tornat de nou a Sant Mag\u00ed.<\/p>\n
\nbrollava l\u2019aigua abundosa
\ndavant la passivitat del difunt i vell roure.<\/p>\n
\na Sant Mag\u00ed ja s\u2019ensuma la brasa.<\/p>\n
\nper a l\u2019esmorzar de forquilla,
\ntan engrescades que s\u2019hi escolta aquell murmuri en catal\u00e0
\nque tant ens agrada i ens fa sentir millor.<\/p>\n
\nfiltrant-se natural, igual per a tothom,
\ni tan a gust que ens fa sentir,
\nencara m\u00e9s amb les botifarres de dos colors
\ni els porrons de vi.<\/p>\n
\nla nostra Conxita, amb 77 anys,
\ni l\u2019amic Dani, amb nom\u00e9s 67.<\/p>\n
\nben disposada en un plat
\npresidit per un ciri vermell al bell mig.<\/p>\n
\nentre els aplaudiments de tots els presents.<\/p>\n
\nque fins i tot el vell roure hem despertat.
\nDe lluny s\u2019ho mira de re\u00fcll, riu i ens diu
\nque sumats els dos aniversaris fan 144 anys
\ni que ni pessigolles li fan.<\/p>\n
\nper molts anys, i m\u00e9s.<\/strong><\/p>\n