<\/p>\n
\u00abEL OLVIDO EST\u00c1 LLENO DE MEMORIA\u00bb \u00abEL OLVIDO EST\u00c1 LLENO DE MEMORIA\u00bb Dissabte, 25 de juliol de 2020 A l\u2019endem\u00e0 d\u2019un espectacle on un ha tingut alguna cosa a veure-hi en la seva concepci\u00f3, la […]<\/p>\n","protected":false},"author":109,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[811],"tags":[],"class_list":["post-6295","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-especial-data-remota"],"yoast_head":"\n
\nDissabte, 25 de juliol de 2020
\nA l\u2019endem\u00e0 d\u2019un espectacle on un ha tingut alguna cosa a veure-hi en la seva concepci\u00f3, la veritat \u00e9s que un no deixa de viure una sensaci\u00f3 realment estranya. Per un costat, perqu\u00e8 negar-ho, hi ha una satisfacci\u00f3 immensa; per l\u2019altra l\u2019alleugeriment d\u2019haver-se tret un de sobre la part de responsabilitat del pes que sempre implica una estrena, per\u00f2 tamb\u00e9 una certa tristesa perqu\u00e8 el projecte s\u2019ha consumat. Alguna amiga actriu que ha estat mare m\u2019ho ha comparat, en alguna ocasi\u00f3, com una cosa semblant a la sensaci\u00f3 de l\u2019estat del postpart: a la felicitat d\u2019haver donat llum a un nou \u00e9sser viu, no \u00e9s menys veritat que es manifesta el cansament de l\u2019embar\u00e0s i del part. No ha estat, en absolut, aquest el cas del gui\u00f3 teatral Luna Roja escrit per un servidor i que, dijous al vespre, va recitar magistralment aquesta immensa actriu que es diu S\u00edlvia Bel en un concert interpretat per la sempre inspirada mezzosoprano Mireia Pint\u00f3 i una m\u00e9s que correcta Orquestra de Cambra de Terrassa OCT 48 al XXVI Festival de M\u00fasica Cl\u00e0ssica de Sant Fruit\u00f3s. Amb un programa format per obres d\u2019Alb\u00e9niz, Ortega, Falla, Revueltas i Garc\u00eda Lorca, Luna Roja abordava la relaci\u00f3 estreta i gens superficial que el poeta granad\u00ed va mantenir sempre amb l\u2019art de la m\u00fasica.
\nParlar i escriure sobre Lorca \u00e9s, malauradament, haver de parlar d\u2019una de les morts m\u00e9s ignominioses de la Guerra (In)civil, sense que aix\u00f2 signifiqui cap menyspreu a una sola de les molt\u00edssimes altres morts que va provocar la Salvatjada Civil. Encara avui, en la historiografia, segueix sent motiu de discussi\u00f3 el nombre de morts haguts, pel capbaix, en aquell conflicte i si b\u00e9 sembla que all\u00f2 del \u00abmill\u00f3n de muertos\u00bb de Jos\u00e9 Ma Gironella va ser una mica exagerat, no \u00e9s menys cert que demogr\u00e0ficament la poblaci\u00f3 espanyola, el 1939, comptava amb 750.000 persones menys que si no hi hagu\u00e9s hagut la guerra.
\nAhir, abans d\u2019ahir quan ho llegeixi el lector, em vaig aixecar posse\u00eft per la tonada, sonant en tot moment al meu cap, d\u2019una famosa \u201ccanci\u00f3n popular espanyola\u201d del propi Lorca en la que diu all\u00f2 de:
\nAnda jaleo, jaleo;<\/em>
\nya se acab\u00f3 el alboroto<\/em>
\ny ahora empieza el tiroteo<\/em>
\nI una vegada m\u00e9s em vaig adonar de la suggeridora pot\u00e8ncia l\u00edrica lorquiana com tamb\u00e9 de les imatges po\u00e8tiques, tan carregades de simbolisme, que sempre tenen alguna cosa de prof\u00e8tic. Sense anar m\u00e9s lluny: els tres versos de la can\u00e7\u00f3 Anda jaleo<\/em> que, el 1931, va enregistrar junt a Encarnaci\u00f3 L\u00f3pez \u00abLa Argentinita\u00bb. Faltaven encara cinc anys per al 1936, per\u00f2 la can\u00e7\u00f3 ja profetitza quelcom d\u2019inquietant: \u00abse acab\u00f3 el aboroto y ahora empieza el tiroteo<\/em>\u00bb. “Tiroteo” que, com sabem, li va comportar la mort al propi Lorca.
\nFeia, perqu\u00e8 enganyar-me, molts anys que no em retrobava amb Garc\u00eda Lorca. I retrobar-me\u2019l vol dir rellegir-lo i, per tant, reinterpretar-lo. Una de les sorpreses m\u00e9s grates que he tingut en rellegir i preparar l\u2019esmentat gui\u00f3 ha estat adonar-me com gran part de la seva obra \u00e9s encunyada dins d\u2019aquella tetradimensionalitat que va exposar Jean Gebser en l\u2019obra filos\u00f2fica Origen y Presente<\/em>. I no \u00e9s, en absolut, casualitat ja que Gebser havia estat amic personal de Lorca. Gebser, traslladat a Andalusia el 1931, va aprendre molt r\u00e0pidament el castell\u00e0, cosa que li va permetre ocupar algun c\u00e0rrec dins del Ministeri d\u2019Educaci\u00f3 de l\u2019\u00e8poca i tamb\u00e9 con\u00e8ixer de primera m\u00e0 l\u2019obra po\u00e8tica lorquiana de la que, fins i tot, en va arribar a escriure un assaig, desgraciadament sense traducci\u00f3 castellana ni catalana, Lorca Po\u00e8te-Dessinateur<\/em> que,
\nen l\u2019edici\u00f3 de 1949, inclo\u00efa una s\u00e8rie de gravats del poeta que, com ja \u00e9s sabut, tamb\u00e9 tenia fusta d\u2019artista com indica el t\u00edtol de l\u2019assaig.
\nQu\u00e8 va trobar Gebser en la poesia de Lorca? Molt em sembla que la mateixa sensaci\u00f3 que tenim nosaltres quan rellegim aquesta obra. \u00c9s una obra que sembla superar la seva original condici\u00f3 temporal per convidar al lector a ser inserit en una nova dimensi\u00f3 ja no de temps, sin\u00f3 de consci\u00e8ncia. Consci\u00e8ncia integral on es dissol cap altra noci\u00f3 de temps m\u00e9s que no sigui l\u2019actual \u00abara\u00bb. La poesia de Lorca \u00e9s, en efecte, una immensa presentitzaci\u00f3 a trav\u00e9s d\u2019una poesia transparent que transcendeix el m\u00f3n de correspond\u00e8ncies associat al s\u00edmbol i a la met\u00e0fora per situar-nos en aquest \u00abara\u00bb. En la conscienciaci\u00f3 plena d\u2019aquest moment realment complex, per\u00f2 fascinant, com \u00e9s aquest que estem vivint: la transici\u00f3 d\u2019un m\u00f3n tridimensional (dominat per l\u2019esfera l\u00f2gica-mental-racional) cap a un altre de tetradimensional. En aquest m\u00f3n tetradimensional a part de l\u2019esmentat esfera mental tamb\u00e9 ens cal incloure les estructures anteriors a aquesta esfera com ho s\u00f3n l\u2019arcaica, la m\u00e0gica i la m\u00edtica. Aix\u00f2 \u00e9s la poesia de Garc\u00eda Lorca.
\nMolt em sembla que al darrere d\u2019aquesta presentitzaci\u00f3 hi ha tamb\u00e9 una invitaci\u00f3 a un posicionament en l\u2019esfera d\u2019all\u00f2 pol\u00edtic i p\u00fablic que, perqu\u00e8 amagar-ho, \u00e9s la que va intentar portar a terme en vida Lorca. Si b\u00e9 \u00e9s veritat que el poeta va signar diferents manifests de l\u2019esquerra i a favor del r\u00e8gim de la Rep\u00fablica, no \u00e9s menys veritat que ell no va voler militar en cap partit. Lorca, en la seva obra art\u00edstica, sembla ser conscient que en all\u00f2 pol\u00edtic \u00e9s sempre preferible fer un salt i no pas anhelar una voluntat transformadora, de naturalesa racional, que acaba implicant nom\u00e9s unes mesures correctives, maquillatge burocr\u00e0tic, uns pegats que no porten a res. Sembla palpitar, en Lorca, un inter\u00e8s m\u00e9s gran que traspua all\u00f2 material, all\u00f2 social per endinsar-nos, clarament, en all\u00f2 espiritual. Com? Precisament a partir de l\u2019esmentada presentitzaci\u00f3 de convidar-nos a viure plenament l\u2019\u00abara\u00bb.
\nMolt em temo que molt pocs s\u00f3n els que van entendre, en el seu moment, aquest posicionament vital. El nostre \u00e9s un pa\u00eds molt poc donat al talent, a la genialitat d\u2019\u00e9ssers lluminosos i brillants que, sense voler-ho, acaben fent ombra. I aix\u00f2, \u00f2bviament, comporta despertar en els mediocres, tan abundants aleshores i ara, el pecat capital de l\u2019enveja que, enmig d\u2019una guerra, pot portar perfectament a la venjan\u00e7a com sembla que va ser l\u2019assassinat de Garc\u00eda Lorca.
\nUn assassinat que, encara avui, sembla lorquiament presentitzar-se pel fet que les seves restes mortals no han estat localitzades. Romanen en algun lloc perdut. S\u00ed que hem sabut, per\u00f2 que l\u2019operaci\u00f3 de la seva detenci\u00f3 va ser d\u2019envergadura i orquestrada pel diputat de la CEDA Ram\u00f3n Ruiz Alonso. Es va disposar, fins i tot, d\u2019un gran nombre d\u2019efectius armats pels voltants de la casa de Luis Rosales, l\u2019amic poeta de Lorca vinculat amb la Falange, per si Lorca decidia escapar-se. Dos dies despr\u00e9s li van fer el \u00abpaseo\u00bb on va ser executat, la matinada del 18 d\u2019agost de 1936, junt al mestre d\u2019escola Di\u00f3scoro Galindo i els toreros anarquistes Francisco Galad\u00ed i Joaqu\u00edn Arcollas en un rac\u00f3 del cam\u00ed que va de V\u00edznar a Alfacar. Els seus cossos romanen desapareguts en una tomba an\u00f2nima. Una m\u00e9s de les 708 fosses comunes que hi ha a Andalusia; quatre morts m\u00e9s entre els m\u00e9s de 45.000 assassinats haguts en els dies de terror fundacional de l\u2019inici de la Guerra Civil. En el nostre pa\u00eds de la desmem\u00f2ria, Lorca \u00e9s el desaparegut m\u00e9s plorat del m\u00f3n. Per\u00f2 com ens va ensenyar Mario Benedetti: \u00abel olvido est\u00e1 lleno de memoria\u00bb.
\nOriol P\u00e9rez Trevi\u00f1o<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"