Agost \u00e9s sin\u00f2nim de festes majors, vacances, nits a la fresca i tradici\u00f3. Una de les tradicions m\u00e9s arrelades durant aquest mes estival \u00e9s l\u2019arribada de l\u2019aigua \u201cmiraculosa\u201d de Sant Mag\u00ed de la Brufaganya a la capital de l\u2019Anoia. I \u00e9s que una vegada m\u00e9s, Igualada espera rebre-la aquest diumenge dia 19 d\u2019agost coincidint amb l\u2019onom\u00e0stica d\u2019aquesta festivitat. El lliurament de l\u2019aigua de les fonts -amb el repartiment de gots que contenen aquesta aigua o ve\u00efns i ve\u00efnes que la recullen amb garrafes- i tamb\u00e9 dels tradicionals i dol\u00e7os Maginets es realitza a trav\u00e9s de l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019associaci\u00f3 dels Amics dels Cavalls de l\u2019Anoia amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Pastisseria Pla. Una iniciativa que realitzen ininterrompudament des de l\u2019any 1996 i que t\u00e9 lloc a la cantonada de la Rambla amb el Carrer Sant Mag\u00ed.<\/p>\n La tradici\u00f3 mana anar a buscar l\u2019aigua a Sant Mag\u00ed de la Brufaganya, una vall fer\u00e9stega del terme municipal de Pontils (Conca de Barber\u00e0), a cavall entre l\u2019Anoia, el Pened\u00e8s i l\u2019Alt Camp. Diuen que l\u2019aigua de Sant Mag\u00ed de la Brufaganya \u00e9s miraculosa i que qui beu la seva aigua, guareix les seves malalties. Aquesta tradici\u00f3 t\u00e9 un origen: ve d\u2019una llegenda. Una llegenda \u00e9s una narraci\u00f3 de fets naturals, sobrenaturals, o simplement, mesclats entre si. Es transmeten de generaci\u00f3 en generaci\u00f3, com si d\u2019un tresor es tract\u00e9s, i de forma oral o escrita. Normalment, s\u2019ubiquen en un temps i lloc que resulten familiars, fet que els hi atorga de m\u00e9s veracitat i poden arribar a ser cre\u00efbles. No \u00e9s un mite, la llegenda no s\u2019ocupa ni de d\u00e9us ni de deesses. Existeixen personatges, ermitans, savis, vides an\u00f2nimes que mereixen ser conegudes perqu\u00e8 l\u2019endem\u00e0 hi hagi la seva empremta, la del passat. Les llegendes s\u00f3n un gran llegat.<\/p>\n En aquest sentit, aquesta llegenda narra la hist\u00f2ria de qui avui dia \u00e9s el copatr\u00f3 de la ciutat de Tarragona. L\u2019aigua de Sant Mag\u00ed es troba a la capella de les fonts i avui dia est\u00e0 dedicat a l\u2019anacoreta del segle III, nascut a Tarragona i que perseguit pel prefecte Daci\u00e0, es refugi\u00e0 en una ermita de la Brufaganya i all\u00e0 hi va fer vida, amagat durant trenta anys, alimentat pels \u00e0ngels i dedicant tots aquells anys a l\u2019oraci\u00f3 i la contemplaci\u00f3. Daci\u00e0 inici\u00e0 una persecuci\u00f3 dels cristians i ell va ser un dels seus objectius al con\u00e8ixer que molta gent es convertia al cristianisme per ell. L\u2019empresonaren a Tarragona i els \u00e0ngels li trencaren les cadenes, sortint pel Portal de la muralla de Tarragona \u2013nomenat Portal del Carro-, fent que la seva llibertat part\u00eds rumb a la Brufaganya de nou. Quan l\u2019emperador ho va saber, va ordenar que el tornessin a perseguir, i que quan el trobessin, el degollessin. Els flagel\u00b7ladors es cansaren tant de propinar-li la pallissa amb unes forces punyents i li van prometre que si els donava aigua -ja que estaven morts de set- el deixarien escapar. Sant Mag\u00ed, sense rancor, va donar tres cops amb la seva gaiata sobre una roca i sortiren tres fonts -que avui formen part de la capella de les fonts- de les quals sort\u00ed aigua ben fresca. Els seus botxins no van complir amb la promesa i el van matar all\u00e0 mateix. Per\u00f2 la hist\u00f2ria l\u2019oblid\u00e0 i no va ser fins entre els segles XII-XIV que els dominics van construir el convent de la Brufaganya -i avui dia, aquest antic convent dominic \u00e9s el santuari de Sant Mag\u00ed, situat a 760 metres d\u2019altitud, sobre el comen\u00e7ament del torrent de Sant Mag\u00ed-, i la gent va comen\u00e7ar a despla\u00e7ar-se fins all\u00e0 per a curar-se d\u2019aquella aigua miraculosa, convertint aquell indret en un centre de pelegrinatge per beure o buscar aigua d\u2019aquella font que havia fet brollar el sant durant el seu martiri. Per\u00f2 no tothom podia accedir fins al santuari -ja que molts malalts ni tan sols podien caminar-, aix\u00ed que s\u2019orden\u00e0 que s\u2019an\u00e9s amb carros a recollir l\u2019aigua i baixar-la a la poblaci\u00f3 perqu\u00e8 estigu\u00e9s a l\u2019abast de tothom. D\u2019aquest fet, se\u2019n t\u00e9 const\u00e0ncia escrita des de l\u2019any 1843, per\u00f2, probablement, \u00e9s molt m\u00e9s antiga, en el cas de Tarragona.\u00a0 Tot i aix\u00f2, la capital tarragonina tamb\u00e9 relaciona aquesta devoci\u00f3 pel sant amb la hist\u00f2ria, ja que el dia de la seva diada -concretament el 19 d\u2019agost de l\u2019any 1813- les tropes napole\u00f2niques es retiraren aquella mateixa matinada, despr\u00e9s de dies de terror i setge. Abans d\u2019anar-se, per\u00f2, col\u00b7locaren mines en diversos edificis de la ciutat i l\u2019\u00fanic lloc on no va esclatar va ser en la capella de Sant Mag\u00ed.<\/p>\n L\u2019aigua al ser “miraculosa” \u00e9s objecte de romiatge. Per aquest motiu, durant segles, poblacions com Barcelona, Tarragona, Lleida, Cervera o Igualada han anat a buscar l\u2019aigua miraculosa de les fonts, unes fonts que les va fer brollar Sant Mag\u00ed durant el seu martiri. Igualada tamb\u00e9 t\u00e9 vestigis amb la relaci\u00f3 amb aquest sant. Prova d\u2019aix\u00f2 \u00e9s que a prop de la capella de les Fonts, hi ha un pedr\u00f3 dedicat a Sant Mag\u00ed per la ciutat d\u2019Igualada, una columna que t\u00e9 una inscripci\u00f3 i que d\u00f3na fe de la devoci\u00f3 igualadina per aquest m\u00e0rtir.<\/p>\n <\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/brufaganya.cat\/2020\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/AIGUA-IGUALADA-002-678.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/brufaganya.cat\/2020\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/AIGUA-IGUALADA-003-678.jpg\")