Perquè un festival de música clàssica a la Brufaganya?

Des de fa un temps surten a la llum els fruits de la bona tasca educativa que s’ha fet en les escoles de música i conservatoris al llarg de tota una generació: orquestres, conjunts de cambra, cors infantils, amateurs, professionals i formacions musicals de tot tipus floreixen ací i allà. I molts d’ells amb una formidable qualitat artística.

A Catalunya les possibilitats d’actuació de tots aquests grups –sempre escasses- es concentren sobretot a Barcelona i a algunes altres ciutats grans. És durant l’estiu que l’activitat concertística s’estén a tot Catalunya amb un bon nombre de petits o grans festivals aprofitant el nostre clima, el temps d’oci i les ganes d’escoltar bona música. Aquests festivals, sobretot els més modestos com és el nostre, també són una bona font d’oportunitats per als músics joves

Ja fa sis anys que les “Nits musicals de la Brufaganya” ens hem afegit als llocs on durant l’estiu es pot fruir d’una mostra de bona música, i nosaltres hi podem afegir quelcom diferent: la pau i el silenci de la natura que ens ofereix la Brufaganya, un indret isolat enmig de boscos de pins i alzines. 

Si a això hi afegim la qualitat dels músics que s’hi solen escoltar: MEZZOS, Quartet Gerhard, Trio Pedrell, Ignasi Terraza, Cor Infantil Amics de la Unió, Kalina Macuta, Daniel Blanch, Marta Mathéu, Escolania de Montserrat, etc. etc....- tot plegat en resulta una temptació per als sentits.

Els concerts d’aquest any, que amb més detall podreu  analitzar en aquest dossier, no us decebran: el Cor Vivaldi acompanyat al piano per Albert Guinovart, l’Ensemble O Vos Omnes, l’Orquestra de Cambra de Granollers i el Cosmos Quartet composen una notabilíssima programació a l’altura de molts altres festivals.

A això hi hem d’afegir l’edifici on es fan els concerts: el santuari de Sant Magí, que cada any procurem millorar, sempre dintre de les possibilitats que pot tenir una parròquia amb pocs parroquians, però amb l’entusiasme d’una associació de persones voluntàries que compensa amb escreix qualsevol mancança.

El nostre cicle de concerts va néixer el 2012 en plena crisi econòmica, amb uns recursos inexistents i amb les subvencions més que migrades. Era, per tant, un projecte només bastit sobre la il·lusió d’uns quants il·lusos i amb l’esperança de que el públic respongués i perdonés les mancances que pogués trobar en l’organització. Avui, que sembla que es comencen a obrir les possibilitats de les administracions públiques, podem dir que el cicle està consolidat.

Us fem a mans aquest dossier amb l’esperança i la il·lusió de qui porta un regal senzill i escaient. És el nostre desig que sigui ben acollit.